Es va deure a l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'Habsburg, hereu a el tron de l'imperi, una mà d'un terrorista serbi a Sarajevo, la capital de Bòsnia i Hercegovina, va ocórrer un mes abans. Alemanya i Àustria-Hongria simplement van triar el moment més convenient, en què estaven en el seu millor capacitat militar per enfrontar una guerra europea que per a ells, es tornava una necessitat, i li van imposar a Sèrbia (al centre de la zona en disputa, recentment alliberada de Turquia, lligada a Rússia i pel seu intermedi a Gran Bretanya i França) un ultimàtum impossible de complir per deslligar sí o sí el conflicte. Aquestes potències, recolzant-se en el seu gran desenvolupament tecnològic-militar amb el desavantatge de la seva situació geogràfica enfrontant enemics en dos fronts diferents, necessitaven una victòria ràpida i fulminant. Però per tractar-se d'una guerra entre grans potències amb interessos, colònies i aliats al llarg del planeta. Tot i que les dues grans aliances de potències van intentar justificar la participació en el conflicte com una suposada "guerra d'alliberament" contra la potència enemiga a la qual es presentava com "despòtica", cal dir que clarament no es va tractar d'un conflicte per cap tipus d'ideals de "llibertat" ni "progrés", sinó una guerra entre potències imperialistes que es disputaven el domini mundial i repartir-colònies i àrees d'influència.
Els països que van participar a la guerra mundial van ser França, Anglaterra i Rússia, als quals es van unir entre d'altres Bèlgica, Itàlia, Portugal, Grècia, Sèrbia, Romania i Japó.
L'Imperi Otomà i Austrohongarès van acabar desapareixent.
Va deixar més de 20 milions de morts, i el 60% de la gent que va participar a la guerra va morir, sense contar els desapareguts. Va provocar cambis en la política, la cartografia i inclòs la ciència. També va deixar una crisi económica en tot el món, van desaparèixer 4
imperis i es van formar nous països.