CENTENARI DE LA FI DE LA GUERRA MUNDIAL

Es va deure a l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'Habsburg, hereu a el tron ​​de l'imperi, una mà d'un terrorista serbi a Sarajevo, la capital de Bòsnia i Hercegovina, va ocórrer un mes abans. Alemanya i Àustria-Hongria simplement van triar el moment més convenient, en què estaven en el seu millor capacitat militar per enfrontar una guerra europea que per a ells, es tornava una necessitat, i li van imposar a Sèrbia (al centre de la zona en disputa, recentment alliberada de Turquia, lligada a Rússia i pel seu intermedi a Gran Bretanya i França) un ultimàtum impossible de complir per deslligar sí o sí el conflicte. Aquestes potències, recolzant-se en el seu gran desenvolupament tecnològic-militar amb el desavantatge de la seva situació geogràfica enfrontant enemics en dos fronts diferents, necessitaven una victòria ràpida i fulminant. Però per tractar-se d'una guerra entre grans potències amb interessos, colònies i aliats al llarg del planeta. Tot i que les dues grans aliances de potències van intentar justificar la participació en el conflicte com una suposada "guerra d'alliberament" contra la potència enemiga a la qual es presentava com "despòtica", cal dir que clarament no es va tractar d'un conflicte per cap tipus d'ideals de "llibertat" ni "progrés", sinó una guerra entre potències imperialistes que es disputaven el domini mundial i repartir-colònies i àrees d'influència.

Els països que van participar a la guerra mundial van ser França, Anglaterra i Rússia, als quals es van unir entre d'altres Bèlgica, Itàlia, Portugal, Grècia, Sèrbia, Romania i Japó.

La victòria va ser per l'imperi alemany aun perdent gran quantitat de territori i va ser obligat a pagar una alta indemnització -que va acabar d'abonar en 2010-; mentre que els imperis austrohongarès i otomà van ser dissolts. Oficialment la Primera Guerra Mundial va culminar el 28 de juny de 1919 quand es va signar el Tractat de Versalles, que va ser lapidari amb Alemanya, assenyalada com la responsable de les desgràcies originades pel combat.

L'Imperi Otomà i Austrohongarès van acabar desapareixent.

Va deixar més de 20 milions de morts, i el 60% de la gent que va participar a la guerra va morir, sense contar els desapareguts. Va provocar cambis en la política, la cartografia i inclòs la ciència. També va deixar una crisi económica en tot el món, van desaparèixer 4 

imperis i es van formar nous països.

                                                DIA MUNDIAL DE L'INVENTOR

D'avui en dia tots veiem de tot al voltant nostre objectes, animals, menjar... però el que no sabem és la seva creació o qui la va crear. Agafarè cinc objectes de la vida quotidianes:

- Vàter :

Element sanitari utilitzat per recollir i evacuar els excrements i l'orina humana cap a l'instal·lació de sanejament i que impideix la sortida dels mls olors de la clavaguera cap a l'exterior. Normalment estàn fabricats de porcellana.Aquest objecte va ser creat per John Cummmins i després va ser perfeccionat per Samuel Prosse en l'any 1788. Per primera vegaa es va instal·lar al palau d'Anglaterra. Van ser creats amb la disposició de millorar l'higiene.

- Pilota de fútbol :

Diuen els historiadors que va ser creada a la Xina al segle IV abans de crist, va estar fet de cuir, farcida de crineres i arrels. Van començar a jugar amb ella els egipcis però ells la creaven amb papir o fusta. I finalment va ser millorada pels grecs que és la pilota que coneixem d'avui en dia. 

Bombeta:

El 21 d'octubre de 1879 Thomas Alva Edison va mostrar per primera vegada el llum elèctric amb una bombeta que va estar encesa durant 48 hores. En Cap d'Any d'aquest mateix any, Edison va presentar en el seu laboratori de Nova Jersey un circuit format per 40 bombetes incandescents, que ell mateix encenia i apagavaper sorpresa de les més de 3.000 persones que es van congregar. Tot just un més más tard, el 27 de gener de 1880, Edison va aconseguir la patent de la bombeta, la 223.898.

Dutxa:

S'entén com a dutxa el bany en què l'aigua cau sobre el subjecte, estant aquest dret i sense produir acumulació d'aigua, ja que la utilitzada es dirigeix directament al desguàs, o també l'acció d'usar aquest tipus d'instal·lació. Les dutxes es poden utilitzar tant en cambres de bany domèstiques, com en dutxes públiques (presons, gimnasos, etc.) i s'han d'usar obligatòriament en la majoria de les piscines públiques. Els seus orígens es remunten a l'antiga Grècia i a l'antic Egipte, encara que la dutxa moderna es remunta al segle XIX. El doctor Merry Delabost, cap mèdic de la presó Bonne-Nouvelle, de Rouen, va inventar la dutxa el 1872, per tal de donar-los als presos una millor higiene. Es tractava de dutxes col·lectives, encara que el sistema de raig era individual, el 1879 l'exèrcit prussià va fer obligatòria la dutxa entre els seus soldats i va instal·lar dutxes comunes en els barracons.

L'impremta:

La impremta és un mètode mecànic destinat a reproduir textos i imatges sobre paper, tela o altres materials. En la seva forma clàssica, consisteix a aplicar una tinta, generalment oliosa, sobre unes peces metàl·liques (tipus) per transferir-la a el paper per pressió. Encara que va començar com un mètode artesanal, la seva implantació a mitjans del segle XV va comportar una revolució cultural. Més modernament, l'evolució de diverses tecnologies ha donat lloc a diferents mètodes d'impressió i reproducció, com són la flexografia, la serigrafia, el gravat al buit, l'alt gravat, la fotografia electrolítica, la fotolitografia, la litografia, la impressió òfset, la xerografia i els mètodes digitals.